Che cos’è el robot de saldadüra

La saldadura robotega a punt la se riferiss ai operazion de saldadura a punt de resistenza faite cond el montar una pistola de saldadura su un braç roboteg industrial. El robot de saldadura a puntpurta la pistola de saldadüra per strincc dü o püsee lami de metal sorapost travers di eletrodi de ram e passa una volta curent eletrich travers i lami. El calor l’è generà in di punt de cuntatt di lami a causa de la resistenza eletrich, fondend una piscinina zona de metal per furmar una piscina fonduda. Quand che l’è raffredà e solidificà, se furma un pezz de saldadüra-cioè el giunt saldà-. Cuma la pistola de saldadura l’è purtada de un bras robotich prugramabil, el robot de saldadura a punt pœu eseguir una saldadura ripetitiva en mod automatich en centinaia de posiziun predefinì en stricta cunformità cunt i istruziun prugramad senza funziunament manual, cunsentend una replica precisa de ogni singul punt de saldadura.

Chesti dü termin sun despess duperà de mod intercambiabil, però la saldadura a punt l’è en realtà un ram denter de la famèja di prucess de saldadura a resistenza, che cumprend anca la saldadura a cusidura e la saldadura a proieziun. Tüt i metud de saldadura en chesta categuria cundividen l’istess principi de funziunament: el calor de saldadura l’è generà de la resistenza eletrich inerent ai pezz sotta presiun di eletrodi, piuttòst che di flam esterni o di fil de saldadura de riempiment. La carateristich distintiva de la saldadüra a punt l’è che ogni saldadüra furma sultant un giunt a furma de punt indipendent in de la zona soraposta di lami de metal. La modalità de saldadura automatizada realizada de un robot de saldadura a punt sostituiss sultant el funziunament manual e el posizionament fiss del apparecchiatura, menter el principi fisich fundamental de la saldadura stess resta invarià.

Spot Welding Robots

Saldadüra puntual del carrozzeria

In del mercà atual de la Cina, i produtur cumplet de veicul g’han emèss specifich de prucess obbligatori, che pruibisen la saldadüra cumpletament manual per i procedur de saldadüra di compunent di automobil e dumandan la distribuziun cumpleta de apparecchi de saldadura automatizà e de robot de saldadura a punt industrial sü tüt i linie de produziun. La saldadüra manual la sudisfa minga en mod costant i standard de qualità unìficà per i part di automòbil. Difett cuma i saldadür mancant e la fusiun inadeguada pœden purtà di gravi ris’c per la sicüreza di veicul finì. Un robot profesiunal de saldadura a punt cunsent ai produtur de sudisfar i requisit sever per la tracciabilità de la qualità e i audit de coerenza de la produziun de masa.

car body spot welding

Qualità coerent de la furmaziun de la saldadüra

El robot de saldadura a punt g’he fà di prugram cun parameter de saldadura fiss. La current de saldadura, la durada de la saldadura, i traiettori de muviment e la pressiun di eletrodi sun eseguì en mod standardizà en ciclo sarà durant tüt el prucess. I saldadür mancant pœden vèss cumpletament eliminà, menter la prufundità de penetraziun e la dimensiun de la saldadura de tüt i lott de pezz sun uniform, dand una cunsistenza cuntrulabil in de la qualità de la saldadura.

Alta eficienza de produziun

Per la saldadura puntual de tip culona-, el funziunament manual l’è limità de la raggiungibilità del òmm. La saldadüra sü superfis cürvi cumpless o sü posiziun interni dumanda un smontagg ripetù, un rimontagg e un riposizionament di dispositif, cunt el resultà de un impurtant temp de inattività ausiliar. Quand che l’apparecchio l’è strincc e pusiziunà en un’ünica configuraziun, el robot de saldadura puntual se basa sül collegament multiass per eseguir la saldadüra en vari angul e posiziun, reducend drasticament i temp de inattività duperà per la commutaziun del dispositif.

Fort tracciabilità

El cuntroladur del robot de saldadura puntual registra i parameter de saldadura per ogni punt de saldadura, en cunformità cunt i requisit de conservaziun del archivi de qualità stipulà di sistèmi de produziun automobilistich cuma IATF 16949.

Funziunament automatizà püsee segür

La produziun automatizada mantegn i uperatur luntan di volt temperadür, di schizzi de saldadüra e di fumm de saldadüra dannus. Prevègn anca la tensiun fisich causada de la manipolaziun manual di pistolet pesant de saldadura, rifletend cumpletament i vantagg operatif del robot de saldadura a punt in de la produziun industrial.

Una stazion de lavorar robotega de saldadura a punt la se basa sul fonzionament coordinad de tri sistema principai : la pistola de saldadura qe la forma i pezzets de saldadura, el robot industrial qe al monta e al posiziona la pistola de saldadura e el controller qe al sincroniza el moviment del robot e i temp de saldadura. La prestaziun curispundent de chesti tri compunent determina en gran part la qualità de la saldadüra e la stabilità operativa de tüta la linea de produziun.

La pistola de saldadüra pneumatich leggera l’è una pinza de saldadüra a punt a resistenza a cilinder -s sviluppada appositament per i robot de saldadura a punt cunt una capacità de carich de 20 kg per pezz de dimensiun piscinin e medi. El g’ha principalment dü strütür mainstream: el pruget a presiun diretta-tip C- e el pruget a forbici tip X-. Adotand un corp liger e fasend affidament sü un cilinder pneumatich per produrr la pressiun de saldadüra, l’è dotà de bras de eletrodi raffredà en aqua, de una valvula de regolaziun de la pressiun pneumatich e de un sistèm de raffreddament de la circulaziun del aqua integrà, e pœu vèss muntà diretament sü un robot de saldadüra cav.

El pes total de la pistola de saldadura, del trasformadur e di cavi determina el carich util nominal del robot. Tri parameter ciav g’hann de vèss priorità durant la seleziun del mudel:

Capacità de carich util: El g’ha de suportar el cumplet grupp de la pistola de saldadura cunt un margin de sicureza adiziunal riservà.

Ragg de lavuraziun: Assicuràs che el tapp del eletrodo pœu rivà a ogni posiziun de saldadüra sül pezz.

Numer de assi: Determina la flessibilità del robot per evitar sconter cun cumpless strütür del pezz.

Ogni operaziun robotich de saldadüra a punt se basa sü dü element fundamentai: el ciclo de saldadüra en quater fasi per la formaziun di articulaziun e un insema de parameter ciave che regulament el prucess de saldadura. Sultant cumprendend chesti dü element la qualità de la saldadüra pœu vèss cuntrulada en mod custant e evità i deviaziun ascüs in di parameter del prucess.

La saldadüra a punt de resistenza furma ogni giunziun travers quater fasi sequenziai. El calor duperà per la fusiun di metal g’ha urigin de la resistenza eletrich del pezz al post di flam esterni o di fil de riempiment. Dopu che i eletrodi stringen i lami de metal, una volta curent passa travers i materiai sorapost. El calor de Joule (effet termich I2R) l’è generà süi superfis che se desfà a causa de la resistenza al cuntatt, cuncentrand-s in del punt de saldadüra e fondend el metal local en una piscinina piscina fusa. Quand la curent de saldadüra l’è tajada, i eletrodi restan strincc per cunsentir al piscina fusa de rafredar e de solidificàs sotta presiun, furmand a la fin un pezz de saldadüra -el giunt saldà real. Tüt i olter pasagg de lavuraziun serven a crear e dar furma a chestu pezz de saldadüra.

Pass detaglià del funziunament:

1. Fas de pressiun pre-: I eletrodi se chiuden e la forza de morsagg aumenta al valur preimpostad.

2. Fas de saldadüra atual: La curent de saldadüra l’è accesa e i superfici de cuntatt di lami se fonden sotta el calor de resistenza.

3. Fas de pressiun de manteniment de la forgia: L’alimentaziun l’è tajada menter i eletrodi continuan a aplicà presiun, cunsentend a la piscina fusa de solidificàss en un pezz de saldadüra dens.

4. Fas de liberaziun: I eletrodi se derven e el robot se sposta in de la posiziun de saldadüra sucesiva.

Una cumbinaziun di parameter del prucess (cognusuu anca cuma prugrama de saldadüra) decid se pœu vèss furmà un pezz de saldadüra qualificà:

1. Corrent de saldadura(en mill ampere; l’interval tipich per l’acciaio l’è de circa 8.000 a 15.000 ampere): una curent minga assée la furmà minga un pezz de saldadüra valid, menter una curent tropp grand la causa schizzi de metal fuso.

2. Forza de pressiun pre-(en centinaia de newton o sterlin-forza): una presiun insufisent scatena facilment schizzi de saldadüra; la presiun tropp grand diluiss i lami de metal e reduss i dimensiun del pezz de saldadüra.

3. Temp de saldadura(misurà cun cicli CA o milisegund): l’è adutà un temp de saldadura püsee cuurt per i lami suttil, menter per i lami spess l’è necesaria una durada püsee lunga.

4. Temp de retenziun: Pressiun cuntinua aplicà dopu l’interruziun del corrent per garantir una solidificaziun cumpleta e düra del pezz de saldadüra.

5. Ciclo de travaj: El nümer massim de saldadür consecutif che la pistola pœu eseguir prima de dumandà temp de inattività per el raffreddament, che definìs anca la capacità superiur real de la linea de produziun.

Per veder se se adatem, mett un requisit real davaant a un injegner. Manda el disegn de part, el temp de ciclo e i vincul di celùl e turnerem cunt una configuraziun e un temp de preparaziun.

Cuntatt adess